"Joc de Miralls" ens mostra què opinaven sobre Mercè Rodoreda alguns del seus contemporaris .
La primera és la de Joan Sales, que opinà que l'obra de Mercè era tan bona que no el va deixar dormir, opinió que compartia amb Joan Fuster i Joan Triadú, que la definien com una obra mestra.
D'altra banda Joaquim Molas opinava que per a ell era una dona molt seductora i riallera. Tenien una relació molt directa i li agradava molt la seua manera de ser. Conta que era una persona oberta, però a la vegada molt esquiva. Anna M. Saludes la defineix com una dona adicta a les coses brillants i aigües marines, per tant li agradaven amb bogeria les joies i pedres precioses i per això sempre duia un extraordinari braçalet d'or, antic, en forma de serp articulada.
Tambè tenim l'opiniò d'Avel-lí Artís-Gener, que la defineix com una dona absolutament atractiva, molt agradable, simpàtica, riallera, una dona molt moderna per a la seua època, molt oberta i seductora.
En un apartat denominat "A l'altra Banda del Mirall", Baltasar Porcel la descriu físicament com una dona baixa i prima, de bellesa correcta i pell fina. El nas un poc corbat, ulls blaus i amb el pell totalment blanc i curts pentinats amb oneig. I com habitualment amb les seues polseres d'or, etc. Tenia una aparença fràgil ie innocent molt femenina, tot allò camuflant la càrrega elèctrica que portava dintre.
Resumint les opinions dels autors i coneguts de Rodoreda, la podem definir com una dona perfecta, tant en l'aspecte físic com psicològic, una dona oberta al món.
GRUP 2/ R.S.P-A.G.N-T.B.G
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada