És d'aqueix web d'on reproduesc el següent fragment de La febre d'Or:
- 1a part, cap III: "El primer àpat solemnial de la família Foix" , que serà, segons el seu cosí Josep Yxart, un episodi que assolirà fama justa:
-Bé , doncs - féu en Foix per acabar i ben satisfet de l'obsequi que ja esperava-: vostè seurà a la meva dreta; la Pauleta a l'esquerra; al costat seu en Bernat; després la Catarina; l'Eudaldet allà baix; ara, tu, Delfina, entremig d'en Francesc i l'Eladi; i tu, Jordi, al costat de la mare. Està bé? Doncs som-hi.
Tots s'assegueren; però en Gil s'ixecà de seguida, i recolzant els punys a la taula començà:
- Ara, si visqués el senyor oncle, el pobre mossèn Pere, ell beneiria la taula. I (deixeu-m'ho dir) - continuà prenent l'accent oratori a què tan tendia - dues absències lamento: l'una, la d'ell, disposada per Déu, l'acato amb resignació; l'altra arrenca del meu cor una protesta que no vacil.lo a fer aquí, davant de tots, encara que sense rancor. Ja ho sabeu: el meu deliri és la família: no en tinc prou amb els que porten sang de la meva sang, que vull també aquells amb qui sols llaços d'afinitat em lliguen. A tots vos estimo, per a tots treballo. Si Déu no em trenca la protecció que m'ha portat de senzill fuster a ser amo de la casa de banca que estrenarem per Cap-d'any, i que vull fer-me la il·lusió que avui inaugurem amb benediccions i goig de tots, tots en tocareu els resultats.
