Recordes com s'accedia a l'amagatall d'Anna Frank (la pots veure a la fotografia de l'esquerra) durant l'ocupació nazi? La imatge de la dreta, presa, com l'anterior, de la pàgina de la Casa-museu Anna Frank, a Amsterdam, mostra la prestatgeria giratòria que ocultava l'entrada.
Tot els objectes de la casa varen ser requisats després que els alemanys detingueren els jueus amagats. Més endavant, estigué a punt de ser enderrocada i, finalment, es va obrir al públic el 1960. Ara rep vora un milió de visitants l'any!
De les vuit persones que visqueren a l'amagatall, només Otto Frank, el primer per la dreta a la fila superior, va sobreviure; gràcies a ell i a la mobilització ciutadana, l'edifici es va salvar. Peter van Pels (per si esteu interessades), és el segon per l'esquerra a la fila inferior.
En quant al diari, Miep Gies, que, amb Bep, l'havia trobat i guardat després de la detenció, li'l donà a Otto Frank. El pare d'Anna, al principi, no volia llegir-lo, però després de fer-ho i ensenyar-lo a amics i familiars, es decidí a publicar-lo. El titulà La casa de darrere, i canvia els noms tant del Van Pels com dels seus protectors. Fins 1991 no es publicà el diari amb el nom autèntic de totes les persones.
A mi m'ha agradat molt el diari d'Anna Frank, ja que reflexa en primera persona el patiment dels jueus amagats durant la II Guerra Mundial d'una manera molt sencilla i a més es un fet real.
ResponEliminaM'ha agradat tant perque tracta els temes que personalment m'agraden :una guerra, amor de pel mig i a més es real la historia que conta l'Anna.
El llibre la veritat es que m'ha semblat molt interesant sobretot perque com una xiqueta de catorze anys podia ser tan madura.Pero no m'ha agradat molt per totes aquelles coses de les guerres entre paísos i lo que van fer els nazis amb la gent que era diferent d'ells als camps de concentració.El que si que m'ha semblat interesant es que la casa del darrere encara este en bones condicions per a que el turistes interesats puguen vorela.
ResponEliminaComentari escrit per: Alfredo Gimeno Navas 4t ESO C
Neus Tamarit 4rt C:
ResponEliminaPense que ha d’haver sigut molt dur per a tota la família haver patit l’holocaust, però més dur per a Otto, perquè ha sobreviscut i vist com tota la seua família moria a mans dels nazis.
El diari d'Anna Frank es un llibre que no magrada molt en valencià ( preferisc la versió en castellà), per que s'em fa molt mes pesada la lectura i a mes hi han algunes paraules que no arribe a compendre...
ResponEliminaLa meua opiniò es un bon llibre, en el cual Anna mentre escriguia el diari s'adonaba compte de la segua existencia y dels que tenia al costat.
En la meua opinió e llibre esta be i et ajuda a comprendre les coses que feien en aquella época tan injustes en les persones només per el fet de ser diferent. També em resulta molt curiós com poden afrontar les situacions en les que es troben en un cert ànim i optimisme per a continuar en vida.
ResponEliminaCarlos, si hi ha paraules que no entens, busca-les al diccionari! I el mateix has de fer quan escrius però, més encara, has de revisar els textos. Açò també va per David; apreneu d'Alfredo, Eder i Neus.
ResponEliminaEn la meva opinió, el llibre no ha estat gens malament, aquest tipus de llibres no son dels meus favorits, aquest me ha agradat per que es una narració reial dels fets que van ocorrer en aquells anys y es bo saber-ho, per a que no torne a pasar y poder comprendre millor el sufriment del poble jueu durant la guerra.
ResponEliminaVicente Morales Muñoz 4tC
A mi especialment m'ha encantat,perquè a mi les coses que viu la gent i que escriu desprès a un diari em fascinen.El que més m'ha agradat es quan li escriu al seu propi diari tots els canvis que havia tingut al llarg de l'estància a la fàbrica.
ResponEliminaRubén Silvestre
Jo ja m'havia llegir el llibre pel meu conter pero no m'ha importat tornar a llegir-ho ja que me va encantar des de la primera vegada. I per a mi llegir-ho a sigut com viure el que va patir Anna amb catorze anys.
ResponEliminaEl diari d'Anna Frank, és un llibre que sempre havia volgut llegir, i pot ser per això, m'esperava alguna cosa més. La veritat esque hi ha un punt en el que el llibre es fa prou repetitiu, però, tot i això, m'ha agradat conèixer la història i aprendre lo dura que va ser aquella guerra.
ResponEliminaSarah Nogales.
Hola, com esteu?
ResponEliminael diari d'Anna Frank és un llibre que em pareix un poc pessat de llegir fins i tot hi ha una miqueta d'emoció quan quasi els troben però és un llibre que és fa molt aborrit i per aixó no m'ha agradat molt Sergio Huerta.
ResponEliminaMa opinió és: El llibre no m'ha agradat molt, perquè a vegades m'avorria molt, perquè contava el mateix sempre. Però l'argument si que m'ha agradat, perquè és com si el llibre t'ensenyara que fins sent mort podem complir el nostre son. Com en el cas d'Anna que era ser escriptora. Toni Borrero Grande
ResponEliminaA mi m´ha impressionat el diaria d´Anna Frank. Una xica de onze anys i que conte amb pèls i senyals la seua llarga estància però per a nosaltres tan curta, a una casa tancada i amagada dels ulls dels demés és un poc traumàtic i s´em fiquen els pèls de punta però aixó sí, jo pense que molts de nosaltres no crec que aguèrem aguantat aquella guerra.
ResponElimina