Joc brut. El còmic.

L'última lectura del curs ha estat Joc brut, de Manuel de Pedrolo. L'any 1975 se'n féu una adaptació cinematogràfica, d'innecessària memòria i ara els alumnes de 4t eso C de l'IES de Massamagrell han creat un còmic. No han tingut massa temps, i els resultats han estat desiguals però, així i tot, interessants. Ací deixe una mostra perquè ho pugueu veure.





El còmic ha estat creat amb una ferramenta que funciona al núvol, pixton.com. Us en recomane l'ús, ja siga per a una classe de llengua o de literatura, com n'és el cas, per a Educació Plàstica i Visual o, per què no?, per a qualsevol altra matèria.

Joc brut

(Per cert, si aquest no és el vostre estil, podeu provar ací)

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda va nàixer el 10 d’octubre de 1908 a Barcelona.

Una de les persones què més va infuir en la seua literatura i en la seua vida en general va ser el seu avi per part materna, Pere Gurguí, que era un gran admirador i amic de Jacint Verdaguer i havia col·laborat com a redactor a les revistes La Renaixensa i L'Arc de Sant Martí. Des de petita, i pot ser per l’influència del seu avi, es va interessar per la lectura; Llegia sobretot els autors catalans clàssics i moderns com Jacint Verdaguer, Ramon Llull, Joan Maragall, Sagarra i Josep Carner, entre altres; segurament, influïda per l'ambient bohemi que es respirava a la casa familiar.

Als 20 anys d’edat l’escriptora es va casar amb el seu oncle Joan, el qual tenia 14 anys més que ella. Quan va nàixer el seu únic fill, Jordi Gurguí, per aconseguir alliberar-se de la dependència económica i social que li comportava la monótona vida de casada va començar a escriure. Durant la Segona República va estudiar al Liceu Dalmau, i abans de la Guerra va publicar Soc una dona honrada?, Del que hom no pot fugir, Un dia en la vida d'un home i Crim; al 1937 va guanyar el premi Joan Crexell per la seua obra, encara no publicada, Aloma.

Arribà l’exil·li i Rodoreda va fugir a Roissy-en-Brie, a un Castell prop de París. Aquesta autora no va poder dedicar-se tot el que haguera volgut a la literatura, perquè problemas de salut li ho van impedir, en part del temps que va estar exil·liada, tot i això, va escriure obres com Rosa, Amor novell, Adam a Eva, Ocell (tots aquests sonets).

Va tornar a Barcelona, per a asistir al casament del seu únic fill, l’any 1954.

Va morir a Girona el 13 d'abril de 1983.

Webgrafia.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Merc%C3%A8_Rodoreda_i_Gurgu%C3%AD

C.S. S.N. E.E. 

Pere Calders

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) construeix contes i petites històries on fa una sàtira amb humor intel·ligent de les inseguretats i les reaccions davant fets insòlits d'uns personatges que viuen en un món no real, on res no és segur. Sobta, especialment, l'actitud dels personatges davant dels elements meravellosos que, de sobte, irrompen a la seua quotidianeïtat. Mentre que fenòmens fantàstics son presos com a fets totalment normals, altres que no haurien de ser gens sorprenents esdevenen misteris que condueixen a profundes reflexions per part dels protagonistes de les narracions de Calders.

L'adaptació que el grup de teatre Dagoll Dagom feu d'Antaviana i la publicació d'Invasió subtil i altres contes (ambdós del 1978) van revelar a tots els lectors la màgia de la ficció caldersiana i proporcionaren un gran èxit popular a un escriptor que, aleshotres, tenia ja una dilatada -i també accidentada- trajectòria literària, encetada públicament el 1936.

A més del ja citat, cinc reculls de contes (El primer arlequí, 1936; Cròniques de la veritat oculta, 1955, del qual recull es feu una adaptació en 13 episodis; Gent de l'alta vall, 1957; Demà, a les tres de la matinada, 1959, i el recull antològic Tots els contes, 1968), quatre novel·les llargues (La Glòria del doctor Larén, 1936; Gaeli i l'home déu, 1938; L'ombra de l'atzavara, 1964, i Ronda naval sota la boira, 1966) i una de curta (Aquí descansa Nevares, 1967), juntament amb un llibre de cròniques sobre la guerra (Unitats de xoc, 1938) i una biografia de Josep Carner (1964), l'avalen com a escriptor consagrat i d'ampli registre.

Al següent enllaç: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/contes/pantalla6.htm trobareu una de les seues narracions, Invasió subtil (la que dóna títol al llibre citat). Intenteu relacionar-la amb les idees expressades més amunt.

Merce Rodoreda

Mercè Rodoreda

No semblava que Mercè Rodoreda, quan era una xiqueta, anés a dedicar-se a escriure. Ella mateixa ens conta que era una xica molt dolenta. Tenia un company a classe molt bo i dòcil, amb el qual sempre estava jugant; quan aquest no feia el que ella volia, li donava una cop al cap i el feia sentir culpable. Rodoreda jugava a una figuera del seu jardí, i allí imaginava que era moltes coses distintes.

Més endavant es va formar com a escriptora. Als anys 30 vivia a una Barcelona agradable i industrial, amb un important ambient intel·lectual, on va col·laborar en diverses evistes socialiste si comunistes…  L’onada de violència civil la conduí a l’exili, a França. El sofriment que patí al llarg de la seua vidà condicionà la seua obra, que es va humanitzar.
(Grup 1)

Mercè Rodoreda, joc de miralls

"Joc de Miralls" ens mostra què opinaven sobre Mercè Rodoreda alguns del seus contemporaris . 

La primera és la de Joan Sales, que opinà que l'obra de Mercè era tan bona que no el va deixar dormir, opinió que compartia amb Joan Fuster i Joan Triadú, que la definien com una obra mestra. 

D'altra banda Joaquim Molas opinava que per a ell era una dona molt seductora i riallera. Tenien una relació molt directa i li agradava molt la seua manera de ser. Conta que era una persona oberta, però a la vegada molt esquiva. Anna M. Saludes la defineix com una dona adicta a les coses brillants i aigües marines, per tant li agradaven amb bogeria les joies i pedres precioses i per això sempre duia un extraordinari braçalet d'or, antic, en forma de serp articulada. 

Tambè tenim l'opiniò d'Avel-lí Artís-Gener, que la defineix com una dona absolutament atractiva, molt agradable, simpàtica, riallera, una dona molt moderna per a la seua època, molt oberta i seductora. 

En un apartat denominat "A l'altra Banda del Mirall", Baltasar Porcel la descriu físicament com una dona baixa i prima, de bellesa correcta i pell fina. El nas un poc corbat, ulls blaus i amb el pell totalment blanc i curts pentinats amb oneig. I com habitualment amb les seues polseres d'or, etc. Tenia una aparença fràgil ie innocent molt femenina, tot allò camuflant la càrrega elèctrica que portava dintre.

Resumint les opinions dels autors i coneguts de Rodoreda, la podem definir com una dona perfecta, tant en l'aspecte físic com psicològic, una dona oberta al món.

 GRUP 2/ R.S.P-A.G.N-T.B.G

Mercè Rodoreda

Característiques generals de l'obra

L'obra de Rodoreda és el fruit de l'evolució personal i literària de l'autora. S'aprecien sobretot influències de Marcel Proust, Joan Sales i Armand Obiols entre altres autors.

La influència que exerciren tant  Armand Obiols com Joan Sales és present tant en les seves obres com en la correspondència de mestratge que mantenien entre ells.
Armand Obiols, parella sentimental durant molts anys, la influí principalment en l'organització i en l'estructuració d'alguna de les peces més conegudes de l'autora.
En les primeres obres, la influència del Grup de Sabadell, del qual Obiols formava part, provocà un apropament a l'espai urbà i la crítica social.
Joan Sales també  fou l'editor principal dels seus treballs.
Aquest, a través del seu assessorament sobre aspectes lingüístics i estilístics, influí i ajudà en l'evolució i la millora de l'estil rodoredià.  
Aquests consells i recomanacions dels dos escriptors no eren sempre acceptats per Rodoreda.
L'obra de Mercè Rodoreda ha estat comparada, pel seu estil i la seva capacitat de descripció, amb la de l'escriptora Virginia Woolf, a qui admirava. Un d'aquests paral·lelismes podria ser la passivitat de les protagonistes femenines més representatives.
Un tret que comparteix amb Marcel Proust és la necessitat del record i del secret en el desenvolupament de la narració. En la novel·la psicològica d'ambdós autores es presenta l'esperança del futur, on l'anhel del futur representa la superació del present i del passat agònic.
En les últimes obres Rodoreda intentarà fugir de l'evolució natural de les coses a través de la creació d'universos ficticis amb un temps i un espai diferent on és possible controlar el pas del temps. L'empremta més visible de Thomas Mann en les narracions rodoredianes és la universalització descriptiva a través de la inexactitud cronològica que facilita, així, la fluïdesa i naturalitat.

Gèneres treballats

Narrativa

La narrativa fou el camp literari per excel·lència de l'autora i pel qual és àmpliament coneguda. A l'hora de classificar el corpus narratiu de Rodoreda existeix una disparitat de criteris, encara que principalment es divideix segons les etapes de la vida de l'autora.

Poesia

L'obra poètica de Mercè Rodoreda es concentrà principalment entre els anys cinquanta i els seixanta, fins que l'abandonà per a dedicar-se plenament a la creació novel·lística. Aquesta creació poètica havia passat quasi desapercebuda. La poesia rodorediana es caracteritza per seguir una tradició postsimbolista o neosimbolista molt marcada que es fa patent en el tractament d'algunes temàtiques i en l'elecció de la iconografia occidental clàssica com per exemple Ofèlia, Judit, Nausica, entre altres.

Teatre

L'interès de Rodoreda pel teatre té el seu origen quan, amb tants sols cinc anys, actuà per primer cop en un escenari en el paper de la petita Ketty a l'obra teatral El misteriós Jimmy Samson. La temàtica de les seves composicions teatrals és un calc de la de la seva obra narrativa, basada en les històries d'amor impossibles majoritàriament condemnades al fracàs, que giren al voltant del desencís existencial, la tristesa, el dolor i falsedat.

Pintura

Mercè Rodoreda utilitzà la pintura com un mitja d'expressió quan no podia expressar-ho a través de la novel·la llarga i vivia un moment molt dur de la seva vida.

Resums de grans trets de les seues novel·les més importants

Mirall trencat

(1974) És el relat de la tràgica vida de tres generacions de la família benestant Valldaura-Farriols de principis del segle XX. La novel·la gira principalment al voltant de la matriarca de la família, Teresa Goday, i posteriorment també de Maria, que pertany a la generació més jove de la família. Tracta el tema de la mort de manera simbòlica, descrivint l'ascens i el declivi dels membres de la família. Ens presenta la història fragmentada i amb múltiples veus com un mirall esbocinat on cada tros de cristall és un moment de la vida dels personatges.

La plaça del diamant

Amb el rerefons de l'arribada de la República i de la Guerra Civil, narra la història de Natàlia, una jove com tantes altres de la seva època, que accepta sense queixar-se tot allò que la vida, i el seu marit, li imposen. Fins i tot accepta que li canviïn el nom pel de "Colometa". Aquesta resignació acaba en finalitzar la guerra. Natàlia es rebel·la per fi contra tot el que considera injust. Al final de la novel·la deixarà de ser "Colometa" per a convertir-se en "la senyora Natàlia". Un canvi de nom que significa també un canvi de personalitat. La novel·la és també una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric als seus habitants. Com en altres novel·les de l'autora, La plaça del diamant juga amb els símbols. Les colomes que la protagonista cria en la seva casa li serveixen a Mercè Rodoreda d'element simbòlic per a anar mostrant l'evolució en la vida de Natàlia. A mesura que la seva vida es va quedant sense il·lusions les colomes del seu colomer es van marxant o morint. Alliberant les colomes, Natàlia s'allibera també per una banda del seu passat. Utilitzant com recurs expressiu el monòleg, i un naturalisme esquinçador Rodoreda permet que els lectors coneguin els sentiments més profunds de la protagonista. L'autora se serveix d'un estil narratiu simple i pla, carregat de poesia, adequat a la innocència i ingenuïtat de la protagonista. A pesar del dramatisme de l'obra, Mercè Rodoreda utilitza cert grau d'humor, adequat també al caràcter del seu personatge.

Aloma

L'acció té lloc a Barcelona el 1934. Explica la història d'una adolescent que viu amb el seu germà Joan, la dona d'aquest, Anna, i el seu fill Dani. És una noia ingènua, tímida, amb poca autoestima i sobretot molt solitària, marcada per l'experiència de créixer sense pares i pel suïcidi del seu germà gran Daniel.
La quotidianitat d'Aloma es trenca quan Robert, el germà d'Anna que viu a Amèrica ve a passar una temporada a casa seva. Aloma aviat sent per ell una barreja d'atracció i repulsió. La noia creu que ningú se l'estima i, tot i que està molt confusa, s'enamora de Robert.
Poc després, el petit Dani es posa malalt i, recomanats pel metge, marxa amb la seva mare a la casa d'uns amics al camp perquè amb el canvi d'aires es recuperi. Mentrestant Joan es mostra bastant despreocupat.
Aloma se sent cada vegada més sola alhora que s'acosta més a Robert: amb ell viu el primer petó i la primera experiència sexual. Aloma viu feliç aquella època d'amor, però pensa que Robert no se l'estima perquè té una altra dona que l'espera al seu lloc de partida.
D'altra banda, Joan manté una relació amb Coral, una noia atractiva però superficial i presumida que només busca diners i se n'aprofita. Per ella acaba perdent la casa amb jardí tan estimada per Aloma. La noia farà el possible per recuperar-la i s'humilia davant Coral primer, i de Robert després, per aconseguir els diners. Però no hi ha res a fer i poc temps després han d'anar a viure en un pis.
Amb l'ambient familiar desfet, fracassa la seva relació amb Robert. Aloma espera un fill, però decideix no dir-li res perquè se sent utilitzada per ell quan sap que ha de tornar i no el tornarà a veure més.
Aloma fuig del pis on viu per sempre després de la mala reacció d'Anna quan s'assabenta que està embarassada. Pren una decisió madura i valenta: ara té la responsabilitat de tirar endavant amb el seu fill. Aloma deixa enrere els records de la seva infantesa i afronta amb fermesa el futur, ja en el món dels adults.

El carrer de les camèlies

El Carrer de les camèlies és una novel.la iniciàtica, de construcció de personatge. Narra la vida de Cecília des de la infantesa fins a la maduresa. Cecília, una nena abandonada, és criada per uns pares adoptius que l'acullen a casa seva quan la troben al carrer. Aquest abandonament fa que la nena se senti estranya, perduda i marginada enmig de la família que l'acull i recerqui contínuament el seu lloc al món. Basarà la seva recerca en les relacions amoroses i sexuals i els homes que anirà coneixent. Es mourà, sobretot, en ambients marginals de misèria i prostitució. Un viatge per la vida a través de continues relacions intenses, doloroses i cruels que li permetran, al final i després de molts sofriments, esdevenir una dona completa, madura i independent.
La novel·la tracta bàsicament el procés angoixant que viu la protagonista, plena de soledat i tristesa, fins assolir la maduresa emocional que li permet sobreviure en el món i deixar de ser dependent dels altres, bàsicament dels homes. La protagonista, però, necessita tastar i assolir la desesperació, crueltat i dependència màxima per poder reaccionar al món i començar a decidir sobre la seva pròpia vida.
La novel·la està escrita en primera persona per un narrador que, al seu torn, és la protagonista. Això significa que, a vegades, el narrador no ho sap tot perquè no coneix el pensament dels altres i fa que el lector se senti molt identificat amb la protagonista i el seu sofriment perquè ens explica personalment la seva impressió de la realitat sense cap interferència externa que la delimiti. Aquesta impressió de vida explicada, (escriptura parlada) guanya proximitat i versemblança gràcies a l'estil col·loquial que utilitza sempre Rodoreda en aquest tipus de novel·les.

Representacions teatrals

El interès de rodoreda per la dramatització, possiblement, va ser heretat pels seus pares, ambdós aficionats al teatre.
El primer contacte que va tindre Rodoreda amb aquest art va ser amb tan sols cinc anys, quan actuà a l'obra de teatre El misteriós Jimmy Samson al paper de Ketty.
Els seus amics íntims asseguren que durant l'exili, Rodoreda va augmentar el seu entusiasme pel teatre.
Sol escriure sobre històries d'amor impossible que solen acabar malament. Una de les poques crítiques que es poden fer a Mercè és la ''falta de contacte amb la pràctica teatral'' segons Francesc Massip.
Mercè va escriure Un dia amb la intenció de presentar-la al Premi Ignasi Iglésias, però s'havia deixat de convocar el certamen. No fou fins després de la seua mort quan va ser representada en un teatre, però no va tindre gens d'èxit. Aquesta obra li va servir de base per a escriure Mirall Trencat.
A 1967 va escriure el monòleg de la serventa Zerafina, i , posteriorment  a 1973, Mercè va escriure La senyora Florentina i el seu amor Homer.  
L'única obra teatral publicada en vida de rodoreda fou el relat d'amor El parc de les magnòlies, a la revista Els Marges a 1976, com també Semblava de seda a 1979. L'hostal de les tres Camèlies va ser estrenat al XIIè Festival Internacional de Teatre de Sitges a 1979. El Maniquí 1 i El Maniquí 2 (1979) són un exemple del teatre de l'absurd i es va estrenar l'any 1999.

C.G.B  M.A.S  N.T.F  R.M.B.

4rt ESO C