Pere Calders

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) construeix contes i petites històries on fa una sàtira amb humor intel·ligent de les inseguretats i les reaccions davant fets insòlits d'uns personatges que viuen en un món no real, on res no és segur. Sobta, especialment, l'actitud dels personatges davant dels elements meravellosos que, de sobte, irrompen a la seua quotidianeïtat. Mentre que fenòmens fantàstics son presos com a fets totalment normals, altres que no haurien de ser gens sorprenents esdevenen misteris que condueixen a profundes reflexions per part dels protagonistes de les narracions de Calders.

L'adaptació que el grup de teatre Dagoll Dagom feu d'Antaviana i la publicació d'Invasió subtil i altres contes (ambdós del 1978) van revelar a tots els lectors la màgia de la ficció caldersiana i proporcionaren un gran èxit popular a un escriptor que, aleshotres, tenia ja una dilatada -i també accidentada- trajectòria literària, encetada públicament el 1936.

A més del ja citat, cinc reculls de contes (El primer arlequí, 1936; Cròniques de la veritat oculta, 1955, del qual recull es feu una adaptació en 13 episodis; Gent de l'alta vall, 1957; Demà, a les tres de la matinada, 1959, i el recull antològic Tots els contes, 1968), quatre novel·les llargues (La Glòria del doctor Larén, 1936; Gaeli i l'home déu, 1938; L'ombra de l'atzavara, 1964, i Ronda naval sota la boira, 1966) i una de curta (Aquí descansa Nevares, 1967), juntament amb un llibre de cròniques sobre la guerra (Unitats de xoc, 1938) i una biografia de Josep Carner (1964), l'avalen com a escriptor consagrat i d'ampli registre.

Al següent enllaç: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/contes/pantalla6.htm trobareu una de les seues narracions, Invasió subtil (la que dóna títol al llibre citat). Intenteu relacionar-la amb les idees expressades més amunt.