dissabte, 9 d’abril de 2011

Mercè Rodoreda, joc de miralls

"Joc de Miralls" ens mostra què opinaven sobre Mercè Rodoreda alguns del seus contemporaris


La primera és la de Joan Sales, que opinà que l'obra de Mercè era tan bona que no el va deixar dormir, opinió que compartia amb Joan Fuster i Joan Triadú, que la definien com una obra mestra. 

D'altra banda Joaquim Molas opinava que per a ell era una dona molt seductora i riallera. Tenien una relació molt directa i li agradava molt la seua manera de ser. Conta que era una persona oberta, però a la vegada molt esquiva. Anna M. Saludes la defineix com una dona adicta a les coses brillants i aigües marines, per tant li agradaven amb bogeria les joies i pedres precioses i per això sempre duia un extraordinari braçalet d'or, antic, en forma de serp articulada. 

Tambè tenim l'opiniò d'Avel-lí Artís-Gener, que la defineix com una dona absolutament atractiva, molt agradable, simpàtica, riallera, una dona molt moderna per a la seua època, molt oberta i seductora. 

En un apartat denominat "A l'altra Banda del Mirall", Baltasar Porcel la descriu físicament com una dona baixa i prima, de bellesa correcta i pell fina. El nas un poc corbat, ulls blaus i amb el pell totalment blanc i curts pentinats amb oneig. I com habitualment amb les seues polseres d'or, etc. Tenia una aparença fràgil ie innocent molt femenina, tot allò camuflant la càrrega elèctrica que portava dintre.

Resumint les opinions dels autors i coneguts de Rodoreda, la podem definir com una dona perfecta, tant en l'aspecte físic com psicològic, una dona oberta al món.


 GRUP 2/ R.S.P-A.G.N-T.B.G

Cap comentari:

Publica un comentari