dijous, 30 de setembre del 2010

divendres, 24 de setembre del 2010

El diari personal

El "Diari del Gregg" és una obra de ficció de Jeff Kinney. Ací teniu el començament (us el podeu descarregar, en PDF, a l'enllaç que teniu a la dreta. I, millor encara, si voleu passar unes quantes estones divertides, el podeu comprar; l'editorial, Empúries):






Són només les quatre primeres pàgines, però us en podeu fer una idea i us permetrà contestar les següents qüestions (les respostes, per correu electrònic):






  1. Qui és el narrador i qui l'autor?
  2. Quin tipus de llenguatge s'hi utilitza? Posa exemples.
  3. Una de les característiques dels diaris és la possible alteració cronològica. Apareix aquesta característica al fragment que adjunte?
  4. Posa exemples, i indica si corresponen a les característiques del diari, de:
    1. la persona verbal que s'utilitza.
    2. el temps verbal.
    3. enllaços o connectors.
  5. Quines diferències (o semblances) trobes amb el Diari d'Anna Frank?
  6. Finalment, reproduesc un text que vaig publicar ja fa algun temps al meu blog. Comenteu si esteu d'acord (o no) amb el darrer paràgraf.


El Diari de Greg, obra de Jeff Kinney, és presenta com una novel·la "bastant il·lustrada" i, efectivament, ens trobem amb un text narrat en primera persona (al cap i a la fi, és un diari) acompanyat d'unes il·lustracions al·lusives a les diverses circumstàcies que li ocorren al protagonista, ja siga a l'institut, a casa, o amb els amics.


Diari de Greg

Els dibuixos, en negre i molt lineals, són, tot i això, molt expressiu, gràcies als detalls amb què l'autor respresenta els distints personatges. Els companys de classe de Greg, uns grandassos ignorants, amb els llavis caiguts, en són un bon exemple. És una obra entretinguda i ben sovint divertida, que s'allunya tant de les edulcorades històries d'adolescents com de les pseudotransgressores pel·lícules amb què sovint pretén bombardejar-nos el cinema estat-unidenc.



dilluns, 20 de setembre del 2010

Encara Anna

Recordes com s'accedia a l'amagatall d'Anna Frank (la pots veure a la fotografia de l'esquerra) durant l'ocupació nazi? La imatge de la dreta, presa, com l'anterior, de la pàgina de la Casa-museu Anna Frank, a Amsterdam, mostra la prestatgeria giratòria que ocultava l'entrada.

 


Tot els objectes de la casa varen ser requisats després que els alemanys detingueren els jueus amagats. Més endavant, estigué a punt de ser enderrocada i, finalment, es va obrir al públic el 1960. Ara rep vora un milió de visitants l'any!


De les vuit persones que visqueren a l'amagatall, només Otto Frank, el primer per la dreta a la fila superior, va sobreviure; gràcies a ell i a la mobilització ciutadana, l'edifici es va salvar. Peter van Pels (per si esteu interessades), és el segon per l'esquerra a la fila inferior.




En quant al diari, Miep Gies, que, amb Bep, l'havia trobat i guardat després de la detenció, li'l donà a Otto Frank. El pare d'Anna, al principi, no volia llegir-lo, però després de fer-ho i ensenyar-lo a amics i familiars, es decidí a publicar-lo. El titulà La casa de darrere, i canvia els noms tant del Van Pels com dels seus protectors. Fins 1991 no es publicà el diari amb el nom autèntic de totes les persones.